experiencias
Casos
de
estudio
lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit
Conmemoraciones y recuerdos: memoria de la pandemia de covid-19
Carlos Bitrián
Esta investigación pretende registrar formas frágiles de memoria en la ciudad de Barcelona y reflexionar sobre ellas (es decir, aquellas que se producen al margen de los mecanismos institucionales). Con este propósito, se repasa brevemente lo sucedido en otros lugares, y se exploran los mecanismos y discursos de la memoria institucional. Se aborda también la construcción de los relatos "frágiles" a partir de entrevistas y otros materiales obtenidos en el desarrollo del proyecto y se interroga por los retos que plantea su conservación.
La casa com a frontera (o refugi)
Maribel Rosselló
Aproximació a la casa per desvetllar episodis de com es va viure el confinament en els barris determinats per la ponderació entre renda i incidència i que defineixen la ciutat més vulnerable. Com les condicions de l’habitatge i de l’entorn urbà incideixen i marquen el dia a dia durant la primera onada, primer tancats a casa i, desprès, sortint progressivament.
L’enyorança del carrer d’abans
Isabel Castiñeira
L’inici de la pandèmia va suposar un canvi radical entre les persones i el seu entorn immediat: el carrer i la relació amb la natura, vist a través de les finestres, l’accés a serveis i transports a través de sortides obligades en entorns hostil, unes primeres sortides controlades en temps i distància.
Infància
Helena Majó, Mar Castarlenas, Marible Rosslló, Marta Serra
Es vol recollir les veus d’un grup d’edat sovint invisibilitzat i poder així completar la imatge d’una Barcelona fràgil amb les experiències de la pandèmia des de la infància. En aquest sentit, es vol exposar com aquest col·lectiu ha viscut la situació i de quina manera la condició d’infància ha suposat una perspectiva particular dels esdeveniments provocats pel confinament i la incidència de la COVID19. D’altra banda, una mirada complementària, s’emmarca dins una reflexió més àmplia envers diferents espais col·lectius de la ciutat de Barcelona.
En aquest sentit, l’anàlisi de les escoles és dels únics espais que, durant el primer estat d’alarma, va romandre tancat i, per tant, la recerca se centraria en entendre el canvi d’ubicació de l’espai escola i la seva nova tornada.
En aquest sentit, l’anàlisi de les escoles és dels únics espais que, durant el primer estat d’alarma, va romandre tancat i, per tant, la recerca se centraria en entendre el canvi d’ubicació de l’espai escola i la seva nova tornada.
La pandemia y los museos de Barcelona
Pedro Azara
La pandemia cerró y vació los museos. Solo quedaron los vigilantes en las salas desiertas y a oscuras. La ruina parecía el destino final. Sorprendemente, el cierre ha servido para plantear nuevos modos de trabajo y comunicación, nuevos fines y la búsqueda de un nuevo público, cercano, hasta entonces desatendido.
Proximidad en las tiendas históricas de “Ciutat Vella”
Tiziano Schürch i Joan Ramon Cornellana
La memoria condensada en los comercios históricos de Ciutat Vella se vió amenazada por una pandemia que redujo drásticamente el consumo y generó una animadversión hacia la cercanía y el tacto. No obstante, descubrimos en estos rasgos de la proximidad una irrenunciable posibilidad de resiliencia, cuidado y continuidad.
Paisajes presionados
Kathrin Golda-Pongratz
La investigación pone la lupa sobre algunos espacios periféricos, periurbanos o supuestamente aún libres de presión urbanística o especulativa que constituyen las reservas naturales y verdes dentro del área metropolitana. Visibiliza que, a pesar de una creciente consciencia de la importancia de los espacios abiertos y comunes, distintas presiones han aumentado sobre ellos.
Voces de otro caminar
Marina Povedano
Aquesta investigació pretén, a través de diverses experències personals, registrar i comprendre en quina mesura la ciutat va ser viscuda, durants uns mesos, com a objecte d'observació i com a espai de creativitat des del punt de vista de la retrobada amb els nostres sentits.