la-casa-com-a-frontera-o-refugi
La
casa
com
a
frontera
(o
refugi)
Aproximació a la casa per desvetllar episodis de com es va viure el confinament en els barris determinats per la ponderació entre renda i incidència i que defineixen la ciutat més vulnerable. Com les condicions de l’habitatge i de l’entorn urbà incideixen i marquen el dia a dia durant la primera onada, primer tancats a casa i, desprès, sortint progressivament.
Maribel Rosselló
Articles relacionats
L’enyorança del carrer d’abans
Isabel Castiñeira
Escenarios frágiles
Antoni Ramón i Iván Alcázar
Les dificultats, limitacions o proteccions de l'habitatge en temps de confinament als barris dels polígons residencials dels blocs d’habitatges.
Aproximació a la casa per desvetllar episodis de com es va viure el confinament en els barris determinats per la ponderació entre renda i incidència i que defineixen la ciutat més vulnerable. Com les condicions de l’habitatge i de l’entorn urbà incideixen i marquen el dia a dia durant la primera onada, primer tancats a casa i, desprès, sortint progressivament.
Primers polígons públics i privats dels anys cinquanta Habitatge i confinament als primers polígons residencials promoguts a partir de finals dels anys quaranta en el que eren les perifèries de la ciutat. Majoritàriament són conjunts de blocs idèntics amb diverses combinacions d’habitatges per planta que es van repetint sistemàticament. Són edificis i habitatges molt limitats en superfície i equipaments.
Polígons residencials i conjunts de blocs d’habitatges posteriors als anys seixanta Habitatge i confinament als barris de polígons residencials construïts a partir dels nous plantejaments que s’imposen als anys seixanta fins a l’actualitat. Són conjunts de blocs, normalment aïllats, que generen espais intersticials i concentren un gran nombre d’habitatges. Les condicions d’aquests en quan a superfície, serveis i equipaments milloren respecte al moment anterior.
Primers polígons públics i privats dels anys cinquanta Habitatge i confinament als primers polígons residencials promoguts a partir de finals dels anys quaranta en el que eren les perifèries de la ciutat. Majoritàriament són conjunts de blocs idèntics amb diverses combinacions d’habitatges per planta que es van repetint sistemàticament. Són edificis i habitatges molt limitats en superfície i equipaments.
Polígons residencials i conjunts de blocs d’habitatges posteriors als anys seixanta Habitatge i confinament als barris de polígons residencials construïts a partir dels nous plantejaments que s’imposen als anys seixanta fins a l’actualitat. Són conjunts de blocs, normalment aïllats, que generen espais intersticials i concentren un gran nombre d’habitatges. Les condicions d’aquests en quan a superfície, serveis i equipaments milloren respecte al moment anterior.
Plànol incidència residencial. Autoria: Maribel Rosselló, Gerard Bertomeu. Projecte Barcelona ciutat fràgil. Citació i descàrrega a: http://www.......
Títol de vídeo provisional
Plànol seccions censals i fragilitat social. Autoria: Maribel Rosselló, Gerard Bertomeu. Projecte Barcelona ciutat fràgil. Citació i descàrrega a: http://www.......
La fragilitat social determinada per la ponderació entre renda i incidència ens ha permès identificar vint i nou seccions censals que conformen els casos d’estudi i que hem agrupat segons les característiques dels barris a partir dels processos de conformació:
-Barris generats a partir de processos de densificació
-Barris de polígons residencials
-Barris d'auto-construcció
Habitatge i confinament als barris de teixit residencial densificat
Una part molt important de Roquetes, parcialment Verdum, Trinitat Vella, Carmel, Prosperitat i algunes zones de Porta tenen el seu origen en les urbanitzacions de casetes entre mitgeres construïdes als anys vint i trenta i que es densifiquen a partir dels anys cinquanta.
Uns barris que amb la pressió immigratòria es transformen, quasi de manera orgànica, en barris d’edificis d’habitatges. Inicialment, s’amplien afegint un pis o dos a les casetes existents i, més tard, a partir dels anys seixanta, s’intensifica la transformació amb la substitució de moltes de les edificacions per edificis d’habitatges de fins a sis o set alçades.
D’aquesta manera, es configuren uns barris molt densos i poblats. Aquelles casetes entre mitgeres amb el temps esdevenen edificis d’habitatges de planta baixa més tres o quatre pisos, àtic i sobreàtic segons l’amplada del carrer. Una amplada que estava d’acord amb les petites edificacions i que ara s’estreny, passa a ser un espai lineal delimitat per les fileres de façanes a banda i banda a manera de pantalles continues i compactes. Uns edificis que alhora delimiten unes illes de cases altament densificades.
La justesa de les promocions, el propòsit de fer en el seu moment molts habitatges a baix cost, la necessitat d’oferir habitatges assequibles per a les classes populars i una política d’habitatge absolutament insuficient, comporten la construcció d’edificis que eixuguen tota l’edificabilitat i que s’ajusten a propostes de mínims reduint tots aquells elements que no són absolutament indispensables.
A través dels testimonis d’Ana, Carmen, Mohamed, Abderrahman, Moha, Marc i els veïns del Carmel que volen mantenir anonimat transitem a través dels seus habitatges i de les vivències d’aquells dies.
Figura XXX: Autoria. Maribel Rosselló.
Habitatge i confinament als barris de teixit residencial densificat
Una part molt important de Roquetes, parcialment Verdum, Trinitat Vella, Carmel, Prosperitat i algunes zones de Porta tenen el seu origen en les urbanitzacions de casetes entre mitgeres construïdes als anys vint i trenta i que es densifiquen a partir dels anys cinquanta.
Uns barris que amb la pressió immigratòria es transformen, quasi de manera orgànica, en barris d’edificis d’habitatges. Inicialment, s’amplien afegint un pis o dos a les casetes existents i, més tard, a partir dels anys seixanta, s’intensifica la transformació amb la substitució de moltes de les edificacions per edificis d’habitatges de fins a sis o set alçades.
D’aquesta manera, es configuren uns barris molt densos i poblats. Aquelles casetes entre mitgeres amb el temps esdevenen edificis d’habitatges de planta baixa més tres o quatre pisos, àtic i sobreàtic segons l’amplada del carrer. Una amplada que estava d’acord amb les petites edificacions i que ara s’estreny, passa a ser un espai lineal delimitat per les fileres de façanes a banda i banda a manera de pantalles continues i compactes. Uns edificis que alhora delimiten unes illes de cases altament densificades.
La justesa de les promocions, el propòsit de fer en el seu moment molts habitatges a baix cost, la necessitat d’oferir habitatges assequibles per a les classes populars i una política d’habitatge absolutament insuficient, comporten la construcció d’edificis que eixuguen tota l’edificabilitat i que s’ajusten a propostes de mínims reduint tots aquells elements que no són absolutament indispensables.
A través dels testimonis d’Ana, Carmen, Mohamed, Abderrahman, Moha, Marc i els veïns del Carmel que volen mantenir anonimat transitem a través dels seus habitatges i de les vivències d’aquells dies.
Seqüència gràfica del procés de densificació durant la segona meitat del segle XX. Autoria: Mar Castarlenas, Helena Majó i Maribel Rosselló. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Títol del vídeo
prova títol vídeo
Habitatge i confinament als barris dels polígons residencials dels blocs d’habitatges
A finals dels anys quaranta es promogueren els primers polígons residencials en les perifèries de la ciutat com a la vessant més allunyada de Montjuïc o en els límits de Sant Martí, Sant Andreu o Horta. Eren barris del tot insuficients per absorbir la demanada d’habitatge i molt limitats en tots els aspectes.
Trinitat Nova, Verdum, blocs de Trinitat Vella i Turó de la Peira són polígons d’habitatges promoguts durant aquells anys per iniciatives públiques i privades. Majoritàriament són conjunts de blocs idèntics amb diverses combinacions d’habitatges per planta que es van repetint sistemàticament en els terrenys disponibles.
Barris entesos inicialment com a mers contenidors d’habitatges molt modestos, allunyats dels centres i de les zones de serveis que només busquen eixugar dèficits d’habitatge puntuals. Barris que en el seus orígens tenien fortes mancances d’urbanització i de serveis i que amb el temps, les demandes veïnals i les actuacions municipals s’han anat dignificant.
De la mà d’Adrián revivim alguns dels episodis del confinament i evidenciem les limitacions i oportunitats que suposen viure en uns blocs d’habitatges de dimensions mínimes i amb una gran justesa d’espais comuns.
Figura. Collage polígons 50. Autoria: Maribel Rosselló. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
prova caption vídeo
prova caption vídeo 2
Polígons residencials i conjunts de blocs d’habitatges posteriors als anys seixanta
Són els barris conformats per polígons residencials construïts a partir de les noves lògiques que introdueix Llei d’Urgència social de 1958 i dels canvis de plantejament residencial fets des de llavors fins pràcticament a l’actualitat. Des del polígon de La Pau de 1963, el de Canyelles de 1974, els diversos conjunts de blocs entorn de Porta i les petites operacions residencials fetes arreu; fins als edificis que re-allotgen persones procedents d’habitatges socials fets al llarg del segle XX i que s’han enderrocat en els darrers decennis. Es tracta d’operacions com la dels edificis d’habitatges de la Zona Franca construïts entorn a 1997 per allotjar a les persones procedents de les cases barates construïdes al 1929. També els blocs lineals de Verdum construïts durant la primera dècada dels 2000 per a acollir les famílies procedents de les cases del Governador de 1952 ubicades al mateix lloc i enderrocades per la pèssima qualitat tant espacial com constructiva. A Trinitat Nova també trobem tot un seguit de blocs d’habitatges construïts entorn al 2010 que substitueixen els blocs enderrocats del Patronat Municipal de l’Habitatge de 1953. Finalment, també trobem blocs d’habitatges a Torre Baró construïts entre la primera i segona dècada del segle XXI, i uns altres a Vallbona dels anys noranta i inicis del 2000.
Uns barris que inicialment responen a la lògica de blocs lineals i quadrangulars aïllats generant espais intersticials, en canvi, en els conjunts més recents les disposicions dels blocs busquen resseguir els vials i afavorir la connexió amb el carrer encara que només sigui parcialment. Les condicions dels habitatges milloren respecte als primer polígons tant pel que fa a la superfície com als serveis i equipaments. Maria, Marlen, Raul pare, Mario, Raul fill i Geraldine ens endinsen en el seu dia a dia durant el confinament en aquests habitatges i ens assenyalen les complexitats socials més enllà de la configuració del barri i dels habitatges.
Són els barris conformats per polígons residencials construïts a partir de les noves lògiques que introdueix Llei d’Urgència social de 1958 i dels canvis de plantejament residencial fets des de llavors fins pràcticament a l’actualitat. Des del polígon de La Pau de 1963, el de Canyelles de 1974, els diversos conjunts de blocs entorn de Porta i les petites operacions residencials fetes arreu; fins als edificis que re-allotgen persones procedents d’habitatges socials fets al llarg del segle XX i que s’han enderrocat en els darrers decennis. Es tracta d’operacions com la dels edificis d’habitatges de la Zona Franca construïts entorn a 1997 per allotjar a les persones procedents de les cases barates construïdes al 1929. També els blocs lineals de Verdum construïts durant la primera dècada dels 2000 per a acollir les famílies procedents de les cases del Governador de 1952 ubicades al mateix lloc i enderrocades per la pèssima qualitat tant espacial com constructiva. A Trinitat Nova també trobem tot un seguit de blocs d’habitatges construïts entorn al 2010 que substitueixen els blocs enderrocats del Patronat Municipal de l’Habitatge de 1953. Finalment, també trobem blocs d’habitatges a Torre Baró construïts entre la primera i segona dècada del segle XXI, i uns altres a Vallbona dels anys noranta i inicis del 2000.
Uns barris que inicialment responen a la lògica de blocs lineals i quadrangulars aïllats generant espais intersticials, en canvi, en els conjunts més recents les disposicions dels blocs busquen resseguir els vials i afavorir la connexió amb el carrer encara que només sigui parcialment. Les condicions dels habitatges milloren respecte als primer polígons tant pel que fa a la superfície com als serveis i equipaments. Maria, Marlen, Raul pare, Mario, Raul fill i Geraldine ens endinsen en el seu dia a dia durant el confinament en aquests habitatges i ens assenyalen les complexitats socials més enllà de la configuració del barri i dels habitatges.
Figura. Collage polígons 60. Autoria: Maribel Rosselló. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Seqüència gràfica del procés de conformació dels barris de polígons. Es mostren en paral·lel els primers polígons dels anys cinquanta i els realitzats a partir dels anys seixanta. Autoria: Mar
Castarlenas, Helena Majó i Maribel Rosselló. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Vídeo: Relats de confinament als polígons residencials i conjunts de blocs d’habitatges posteriors als anys seixanta
Idea original: Maribel Rosselló. Col·laboració: Mar Castarlenas, Helena Majó i Marta Serra. Creació videogràfica: FRAU recerques visuals. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Habitatge i confinament als barris d’origen d’auto-construcció
Són els barris d’habitatges, com els de Torre Baró i Vallbona, construïts pels mateixos usuaris. Unes edificacions que no encaixaven amb la normativa i que s’ha anat diferint la seva adequació i transformació. Moltes d’aquestes cases s’inicien com a petites construccions en sòl rústic que només ocupen una part de la parcel·la i amb el temps es van fent afegits i ampliant l’edificabilitat. En el cas concret de Torre Baró els terrenys són molt empinats el que configura unes construccions graonades a manera de terrasses a les que s’hi arriba a través d’escales estretes i costerudes. La informalitat de la pròpia construcció proporciona un paisatge residencial divers amb creixements, ampliacions, porxades o terrasses que s’han anat configurant al llarg del temps. Algunes d’aquestes cases estan afectades pels diversos plans en curs el que condiciona i altera la vida d’alguns dels veïns.
La pròpia condició d’auto-construcció marca moltes diferències entre uns habitatges i altres, alguns s’han anat configurant com a autèntiques torres amb una gran varietat de solucions i acabats constructius. D’altres, romanen en una certa precarietat i justesa que ha estigmatitzat durant anys el barri.
Les veus de Maravillas, Andreu i Isabel ens endinsen en com es va viure durant el confinament. En alguns casos la justesa de les superfícies i condicions d’alguns dels habitatges es compensa amb els patis, jardins o terrasses on els cossiols amb flors, els arbres fruiters o les parres són també una part constitutiva fonamental. Però, en altres, la precarietat econòmica s’imposa i evidencia com mai les dificultats i les mancances habitacionals.
Figura. Collage autoconstrucció. Autoria: Maribel Rosselló. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Seqüència gràfica del procés de conformació dels barris d'auto-construcció. Autoria: Mar Castarlenas, Helena Majó i Maribel Rosselló. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Figura XXX: Autoria. Maribel Rosselló.
Figura XXX: Autoria. Maribel Rosselló.