lenyoranca-del-carrer-dabans
L’enyorança
del
carrer
d’abans
L’inici de la pandèmia va suposar un canvi radical entre les persones i el seu entorn immediat: el carrer i la relació amb la natura, vist a través de les finestres, l’accés a serveis i transports a través de sortides obligades en entorns hostil, unes primeres sortides controlades en temps i distància.
Isabel Castiñeira
Articles relacionats
La casa com a frontera (o refugi)
Maribel Rosselló
La recerca s’ocupa de les noves relacions que s’estableixen entre l’habitatge i el carrer o interior d'illa, els espais lliures, el transport públic i els serveis en el confinament derivat de la primera onada de COVID-19.
Les tipologies de teixit van tensar o van facilitar l'adaptació de les persones al confinament.
Els diversos teixits urbans, per les mides dels carrers i dimensions d'illa, per la presència o absència d’arbrat al carrer o al pati interior d'illa, marquen una primera diferència modificada a través de les condicions de l’edificació. A part de les sortides obligades per necessitats bàsiques, com la compra d’aliments o medicaments, algunes persones es veien obligades a sortir de casa en un ambient hostil per tal d’anar a la feina considerada com a servei bàsic o bé l’accés a aquests serveis bàsics, particularment els sanitaris i assistencials. L’accés al transport públic, en particular al metro, va ser determinant per facilitar els desplaçaments d’aquestes persones. Per a les primeres sortides es van establir condicionants de distància, màxim a 1 km de casa, i franges horàries per a diferents edats. L’oportunitat de sortir de casa va ser celebrada per tots els ciutadans i es va fer més o menys interessant en funció de les condicions del carrer, molts testimonis ens informen de la concurrència en carrers a on abans no hi passejava ningú. La sortida podia ser més interessant si en aquest kilòmetre de casa hi havia un espai lliure representatiu, com parc o places d’atracció veïnal. Aquestes sortides van suposar a més una primera oportunitat, més o menys buscada, de recuperació de la socialització.
Per aquests motius, s'analitzen els sectors censals de màxima incidència en quatre situacions concretes:
A partir d'aquí, s'apliquen barems que dónen com a resultat les diferents tipologies de teixits urbans que es mostren a la imatge inferior. Cada tipologia o color, per tant, ens parla d'una experiència de confinament diversa, sempre condicionada per les característiques entre edificació i entorn.
Els diversos teixits urbans, per les mides dels carrers i dimensions d'illa, per la presència o absència d’arbrat al carrer o al pati interior d'illa, marquen una primera diferència modificada a través de les condicions de l’edificació. A part de les sortides obligades per necessitats bàsiques, com la compra d’aliments o medicaments, algunes persones es veien obligades a sortir de casa en un ambient hostil per tal d’anar a la feina considerada com a servei bàsic o bé l’accés a aquests serveis bàsics, particularment els sanitaris i assistencials. L’accés al transport públic, en particular al metro, va ser determinant per facilitar els desplaçaments d’aquestes persones. Per a les primeres sortides es van establir condicionants de distància, màxim a 1 km de casa, i franges horàries per a diferents edats. L’oportunitat de sortir de casa va ser celebrada per tots els ciutadans i es va fer més o menys interessant en funció de les condicions del carrer, molts testimonis ens informen de la concurrència en carrers a on abans no hi passejava ningú. La sortida podia ser més interessant si en aquest kilòmetre de casa hi havia un espai lliure representatiu, com parc o places d’atracció veïnal. Aquestes sortides van suposar a més una primera oportunitat, més o menys buscada, de recuperació de la socialització.
Per aquests motius, s'analitzen els sectors censals de màxima incidència en quatre situacions concretes:
- llum i ventilació dels edificis: les tipologies d’habitatge determinen el nombre d’obertures a l’exterior així com la relació entre els habitants de la llar i l’espai exterior.
- sentits i natura: les visuals, les sensacions en relació a l'arbrat, flora i fauna ja sigui al propi carrer, ja sigui al pati interior d'illa.
- accés a transport públic: principalment a la xarxa de metro i autobusos, tenint en compte l'obligatorietat d'anar a treballar per bona part de la població.
- accés a espais lliures representatius: ens referim a parcs, places, zones verdes públiques i espais lliures.
A partir d'aquí, s'apliquen barems que dónen com a resultat les diferents tipologies de teixits urbans que es mostren a la imatge inferior. Cada tipologia o color, per tant, ens parla d'una experiència de confinament diversa, sempre condicionada per les característiques entre edificació i entorn.
Plànol de les diferents tipologies de teixits urbans a la ciutat de Barcelona el 2022. Autoria: Isabel Castiñeira en col·laboració amb Mar Castarlenas i Helena Majó. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil. Universitat Politècnica de Catalunya.
Habitatge, teixits urbans i vida confinada
La recerca s’ocupa de les noves relacions que s’estableixen entre l’habitatge i el carrer o interior de mançana, els espais lliures, el transport públic i els serveis en el confinament derivat de la primera onada de la Covid-19.
Els diversos teixits urbans, per les mides dels carrers i mançanes i la presència- o absència- d’arbrat al carrer i espai interior de mançana, marquen una primera diferència modificada a través de les condicions de l’edificació.
Inicialment s’analitzen els sector censals de màxima incidència en quatre situacions:
- La relació casa-carrer- interior de mançana, depèn de les mides del carrer i de les mançanes, així com de les tipologies d’habitatge que determinaran el nombre d’obertures a l’exterior. Apertures que condicionen la relació entre els habitants de la llar i l’espai exterior.
- A part de les sortides obligades per necessitats bàsiques, com la compra d’aliments o medicaments, algunes persones es veien obligades a sortir de casa en un ambient hostil per tal d’anar a la feina considerada com a servei bàsic o bé l’accés a aquests serveis bàsics, particularment els sanitaris i assistencials. L’accés al transport públic, en particular al metro, va ser determinant per facilitar els desplaçaments d’aquestes persones.
Per les primeres sortides es van establir condicionants de distància, màxim a 1Km. de casa, i franges horàries per diferents edats. L’oportunitat de sortir de casa va ser celebrada per tots els ciutadans i es va fer més o menys interessant en funció de les condicions del carrer, molts testimonis ens informen de la concurrència en carrers a on abans no hi passejava ningú. La sortida podia ser més interessant si en aquest kilòmetre de casa hi havia un espai lliure representatiu, com parc o places d’atracció veïnal. Aquestes sortides van suposar a més una primera oportunitat, més o menys buscada, de recuperació de la socialització.
Prova 1
Prova text
Estudi de situacions habitacionals segons quatre seccions censals corresponents a diferents tipologies de teixit urbà (barri del Raval, barri de La Prosperitat, barri de Camp de l'Arpa, barri de La Barceloneta). S'analitza la llum i ventilació, els sentits i el contacte i percepció amb la natura, l'accés al transport públic i l'accés a parcs o places. .Autoria: Isabel Castiñeira en col·laboració amb Mar Castarlenas i Helena Majó. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil. Universitat Politècnica de Catalunya.
Proximitat a Parcs
Proximitat al Metro
Proximitat a Caps i Hospitals