paisatges-pressionats
Paisajes
presionados
La investigación pone la lupa sobre algunos espacios periféricos, periurbanos o supuestamente aún libres de presión urbanística o especulativa que constituyen las reservas naturales y verdes dentro del área metropolitana. Visibiliza que, a pesar de una creciente consciencia de la importancia de los espacios abiertos y comunes, distintas presiones han aumentado sobre ellos.
Kathrin Golda-Pongratz
Articles relacionats
Voces de otro caminar
Marina Povedano
Plànol de superfície d'espai públic transitable per habitant. Recerca i dibuix: Mar Castarlenas i Helena Majó. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022. El plànol mostra amb tonalitats de verd les diferències de ràtio de la superfície d'espai públic transitable per habitant per a cada barri de la ciutat.
El punt de partida de la investigació és el projecte Paisatges de pressió (Landscapes of Pressure, llibre i exposició a la Fundació Miró, Barcelona 2014) que parteix de la convicció de que les polítiques d'estructuració territorial responen principalment a la lògica de l'economia global i per tant converteixen qualsevol territori metropolità en objecte d'especulació. La imposició de determinats projectes en el discurs urbà i en l'imaginari de polítics i ciutadans (en forma de promesa per a uns i d'amenaça per a altres), juntament amb la seva inscripció en els mapes del territori, estan sotmetent a pressió aquests espais perifèrics, periurbans o encara lliures i n'han modificat definitivament el seu significat.
Al posar l’atenció sobre alguns d'aquests territoris i espais oberts i comuns, per exemple, el Parc Agrari del Baix Llobregat o els espais verds al voltant del Turó del Carmel i el Turó de la Rovira al barri del Carmel, es fa evident que, malgrat un augment de la consciència sobre la importància dels espais oberts i comuns i la seva protecció necessària, diferents tipus de pressió augmenten sobre ells.
D'una banda, el context de la pandèmia va provocar preses de decisions polítiques que no comptaven amb l’opinió ciutadana i ni tant sols comptaven amb la possibilitat de debat públic, d'exposició o informació en reunions assembleàries, en reunions ciutadanes o sessions participatives. Rere l'argument del creixement de població i la manca d'habitatge encara domina la urbanització en front de la rehabilitació, i el projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) Prat Sud esdevé un dels casos paradigmàtics impulsats durant la pandèmia.
D'altra banda, sota l'impacte de les restriccions de mobilitat, i a partir de l'ús individualitzat de les zones més obertes i airejades, boscoses i d'abundant vegetació a les parts limítrofes dels barris més densos, aquestes zones i tipus d’espais pateixen una pressió considerable i corren el risc de perdre la seva qualitat natural i de refugi local. Corren el risc de convertir-se en paisatges pressionats.
Al posar l’atenció sobre alguns d'aquests territoris i espais oberts i comuns, per exemple, el Parc Agrari del Baix Llobregat o els espais verds al voltant del Turó del Carmel i el Turó de la Rovira al barri del Carmel, es fa evident que, malgrat un augment de la consciència sobre la importància dels espais oberts i comuns i la seva protecció necessària, diferents tipus de pressió augmenten sobre ells.
D'una banda, el context de la pandèmia va provocar preses de decisions polítiques que no comptaven amb l’opinió ciutadana i ni tant sols comptaven amb la possibilitat de debat públic, d'exposició o informació en reunions assembleàries, en reunions ciutadanes o sessions participatives. Rere l'argument del creixement de població i la manca d'habitatge encara domina la urbanització en front de la rehabilitació, i el projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) Prat Sud esdevé un dels casos paradigmàtics impulsats durant la pandèmia.
D'altra banda, sota l'impacte de les restriccions de mobilitat, i a partir de l'ús individualitzat de les zones més obertes i airejades, boscoses i d'abundant vegetació a les parts limítrofes dels barris més densos, aquestes zones i tipus d’espais pateixen una pressió considerable i corren el risc de perdre la seva qualitat natural i de refugi local. Corren el risc de convertir-se en paisatges pressionats.
hola
Subtítol si cal
Punto de partida de la investigación es el proyecto Paisajes de presión (Landscapes of Pressure, libro y exposición en la Fundació Miró, Barcelona 2014) que parte de la convicción de que las políticas de estructuración territorial responden principalmente a la lógica de la economía global y en consecuencia convierten cualquier territorio metropolitano en objeto de especulación. La imposición de determinados proyectos en el discurso urbano y en el imaginario de políticos y ciudadanos (en forma de promesa para unos y de amenaza para otros), y su inscripción en el mapa están sometiendo a presión a estos espacios periféricos, periurbanos o aún libres y han modificado definitivamente su significado.
Al poner la lupa sobre algunos de estos territorios y espacios abiertos y comunes, por ejemplo, el Parc Agrari del Baix Llobregat o las colinas verdes alrededor del Turó del Carmel y Turó de la Rovira en el barrio del Carmel, se visibiliza que, a pesar de una creciente consciencia de la importancia de los espacios abiertos y comunes y su necesaria protección, distintas presiones han aumentado sobre ellos.
Por un lado, el contexto de la pandemia provocó tomas de decisión políticas que carecían de una amplia atención cívica e incluso de la posibilidad de debate publico, de exposición a formatos de asamblea o reuniones ciudadanas y sesiones participativas. Bajo el argumento del crecimiento poblacional y el déficit de vivienda aún prevale la urbanización frente a la rehabilitación, y el proyecto del área residencial estratégico (ARE) Prat Sud se registra como uno de los casos paradigmáticos impulsados durante la pandemia.
Por otro lado, bajo el impacto de las restricciones de movilidad y a partir del uso individualizado de las zonas aireadas, boscosas y de abundante vegetación en las partes colindantes a los barrios densamente poblados, éstas sufren una presión notable y corren el riesgo de perder su cualidad natural y de refugio local a la hora de convertirse en paisajes presionados.
Al poner la lupa sobre algunos de estos territorios y espacios abiertos y comunes, por ejemplo, el Parc Agrari del Baix Llobregat o las colinas verdes alrededor del Turó del Carmel y Turó de la Rovira en el barrio del Carmel, se visibiliza que, a pesar de una creciente consciencia de la importancia de los espacios abiertos y comunes y su necesaria protección, distintas presiones han aumentado sobre ellos.
Por un lado, el contexto de la pandemia provocó tomas de decisión políticas que carecían de una amplia atención cívica e incluso de la posibilidad de debate publico, de exposición a formatos de asamblea o reuniones ciudadanas y sesiones participativas. Bajo el argumento del crecimiento poblacional y el déficit de vivienda aún prevale la urbanización frente a la rehabilitación, y el proyecto del área residencial estratégico (ARE) Prat Sud se registra como uno de los casos paradigmáticos impulsados durante la pandemia.
Por otro lado, bajo el impacto de las restricciones de movilidad y a partir del uso individualizado de las zonas aireadas, boscosas y de abundante vegetación en las partes colindantes a los barrios densamente poblados, éstas sufren una presión notable y corren el riesgo de perder su cualidad natural y de refugio local a la hora de convertirse en paisajes presionados.
Títol del plànol 2: xxxx