Anàlisi i exploració de vivències específiques entorn els espais domèstics, els espais col·lectius i els espais urbans.
Contra el silenci d’una Barcelona desmemoriada
Carmen Rodríguez
La nostra recerca s’aboca al buit, a la història d’una Barcelona desmemoriada de les epidèmies que l’atacaren en el passat, com les febres grogues de 1870 i 1821, el còlera de 1834 o la grip de 1918. Contra el silenci, tracem una topografia d’aquella ciutat malalta feta de veus i experiències, d’imatges que parlen de temps difícils, d’arquitectures sense rastre, de llocs on la mort fou presència habitual.
Commemoracions i records: memòria de la pandèmia de covid-19
Carlos Bitrián
Aquesta recerca vol registrar formes fràgils de memòria a la ciutat de Barcelona i reflexionar sobre elles (és a dir, aquelles que es produeixen al marge dels mecanismes institucionals). Amb aquest objectiu, es repassa breument allò que va succeir en altres indrets, i s’exploren els mecanismes i discursos de la memòria institucional. S’aborda també la construcció dels relats “fràgils” a partir d’entrevistes i altres materials obtinguts durant el desenvolupament del projecte i s’interroga pels reptes que planteja la seva conservació.
La casa com a frontera (o refugi)
Maribel Rosselló
Les dificultats, limitacions o proteccions de l'habitatge en temps de confinament. Ens aproximem a la casa per desvetllar episodis de com es va viure el confinament en els barris determinats per la ponderació entre renda i incidència i que defineixen la ciutat més vulnerable. Com les condicions de l’habitatge i de l’entorn urbà incideixen i marquen el dia a dia durant la primera onada, primer tancats a casa i, desprès, sortint progressivament.
L’enyorança del carrer d’abans
Isabel Castiñeira
Habitatge, teixits urbans i vida confinada. L’inici de la pandèmia va suposar un canvi radical entre les persones i el seu entorn immediat: el carrer i la relació amb la natura, vist a través de les finestres, l’accés a serveis i transports a través de sortides obligades en entorns hostil, unes primeres sortides controlades en temps i distància.
Espais Assistencials
Helena Majó, Mar Castarlenas, Marta Serra i Patrícia Messa
Guarir o el primer moment en què algú s’atreveix a tocar-te. Recerca que estudia aquells espais col·lectius que ofereixen una assistència o bé recursos i que pel seu grau de residència necessari o obligat van tenir unes regulacions específiques.
La ciutat dels infants
Helena Majó, Mar Castarlenas, Marta Serra
Escenaris fràgils
Antoni Ramón i Iván Alcázar
De l’espai domèstic a la ciutat. El món de l’escena va entrar en crisi durant la pandèmia, és quan les cases esdevenen escenaris i els teatres exploren altres maneres de comunicar l’art escènica al públic.
La pandemia y los museos de Barcelona
Pedro Azara
La pandemia cerró y vació los museos. Solo quedaron los vigilantes en las salas desiertas y a oscuras. La ruina parecía el destino final. Sorprendemente, el cierre ha servido para plantear nuevos modos de trabajo y comunicación, nuevos fines y la búsqueda de un nuevo público, cercano, hasta entonces desatendido.
Proximitat a les botigues històriques de Ciutat Vella
Tiziano Schürch i Joan Ramon Cornellana
La memoria condensada en los comercios históricos de Ciutat Vella se vió amenazada por una pandemia que redujo drásticamente el consumo y generó una animadversión hacia la cercanía y el tacto. No obstante, descubrimos en estos rasgos de la proximidad una irrenunciable posibilidad de resiliencia, cuidado y continuidad.
Paisatges pressionats
Kathrin Golda-Pongratz
La investigación pone la lupa sobre algunos espacios periféricos, periurbanos o supuestamente aún libres de presión urbanística o especulativa que constituyen las reservas naturales y verdes dentro del área metropolitana. Visibiliza que, a pesar de una creciente consciencia de la importancia de los espacios abiertos y comunes, distintas presiones han aumentado sobre ellos.
Voces de otro caminar
Marina Povedano
Esta investigación pretende, a través de diversas experiencias personales, registrar y comprender en qué medida la ciudad fue vivida, por unos meses, como objeto de observación y como espacio de creatividad en el reencuentro con nuestros sentidos.
Quan la casa no existeix
Marta Serra
Espai públic i sensellarisme en context de pandèmia. L’experiència de persones que dormien al ras en temps de pandèmia va posar de manifest les múltiples formes d’habitar l’espai durant el confinament. Si viure al carrer comporta ja d’entrada una condició de vulnerabilitat i fragilitat extrema, com es va veure afectat el fenomen del sensellarisme durant l’estat d’alarma?