Quan

la

casa

no

existeix

Espai públic i sensellarisme en context de pandèmia.
L’experiència de persones que dormien al ras en temps de pandèmia va posar de manifest les múltiples formes d’habitar l’espai durant el confinament. Si viure al carrer comporta ja d’entrada una condició de vulnerabilitat i fragilitat extrema, com es va veure afectat el fenomen del sensellarisme durant l’estat d’alarma?

Marta Serra

Articles relacionats

La casa com a frontera (o refugi)

Maribel Rosselló

Espais Assistencials

Mar Castarlenas, Helena Majó, Marta Serra, Patrícia Messa

Paisatges pressionats

Kathrin Golda-Pongratz

Voces de otro caminar

Marina Povedano

Durant les diferents fases del confinament domiciliari, les persones que dormien a la intempèrie no van patir una greu incidència en el contagi de la covid-19, segurament per causa de la baixa transmissió del virus en els espais oberts i d’un distanciament social que ja d’entrada era existent. Tanmateix, les restriccions de l’ús de l’espai públic i les dificultats d’accés als recursos assistencials habituals van provocar que la realitat d’aquest col·lectiu en situació de carrer es veiés fortament vulnerada. L’aïllament social podia suposar, aparentment, un avantatge a l’hora de facilitar més protecció a l’espai públic, però per contra, les normatives derivades del confinament van trencar bona part dels vincles socials i dels ritmes quotidians. Així, uns lligams que ja eren fràgils acabaven d’esfondrar-se, i amb això col·lapsava la satisfacció de les necessitats bàsiques com tenir un sostre on dormir, un espai on alimentar-se i on guarir. Una sèrie d’entrevistes a entitats públiques i privades i a persones en situació de carrer, ens ajuden a comprendre i a saber mirar altres realitats que, durant la pandèmia, desapareixien de l’atenció mediàtica. Per a la majoria es tractava i es tracta encara avui d’una realitat oculta o desconeguda, el lloc del dolor d’on allunyar la mirada. Però per a unes 4500 persones sense llar en situacions molt diverses, el confinament va suposar un exercici de supervivència i resistència a la Barcelona fràgil i hostil.
Per a la selecció de testimonis s'ha prioritzat les persones que dormien al ras durant el primer confinament. A l'hora de realitzar les entrevistes, s'ha tingut en compte principalment el lloc d'origen (extracomunitari i local), el record del lloc d'origen, l'imaginari sobre Barcelona com a lloc d'oportunitat i destí, els factors que van empènyer a la situació de carrer, l'habitabilitat a l'espai públic, la capacitat d'autoconstrucció d'un refugi mínim, i els futurs previstos o els canvis viscuts en aquesta situació transitòria de vida a la intempèrie.
Volem agraïr especialment la predisposició i col·laboració de les següents entitats: Direcció de Serveis d’Atenció al Sensellarisme de l’Institut Municipal de Serveis Socials (Ajuntament de Barcelona); Arrels Fundació; Obra Social Santa Lluïsa de Marillac; ABD Asociación Bienestar y Desarrollo a través del CAS Baluard; Gimnàs Social Sant Pau i Caliu Espai d'Acolliment.

Ubicació dels principals recursos públics i privats per a la satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones en situació de sensellarisme. En vermell s'indiquen les que han estat entrevistades i contactades pel projecte. Marta Serra, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.

Plànol de recorreguts diaris i habituals per la ciutat de Barcelona abans de la pandèmia de covid-19, a partir de l'experiència de Jey, Antonio i Montse, Florian i Hamza. Marta Serra, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.

Plànol de recorreguts habituals per la ciutat de Barcelona durant el confinament per la pandèmia de covid-19, a partir de l'experiència de Jey, Antonio i Montse, Florian i Hamza. Marta Serra, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.

Plànol de violència i agressió viscuda per persones sense llar durant el confinament. En vermell s'indiquen els espais on les persones entrevistades pel projecte van patir violència física el 2020. Les creus indiquen els punts on persones sense llar van ser multades durant el confinament, per motius de no dur masquereta, de no confinar-se, o de prendre begudes alcohòliques a l'espai públic. Marta Serra, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil en col·laboració amb Arrels Fundació, 2022.

Dibuix de situacions viscudes per les persones entrevistades que dormien al ras durant el confinament de 2020. Marta Serra, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.

Plànol de prospeccions d'espais acollidors i espais hostils en el barri de Poblenou i en l'entorn Drassanes. Marta Serra, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil, 2022.

Vídeo Altres formes de confinar-se: Dibuixos i veus.

Marta Serra, projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil en col·laboració amb Antonio, Florian, Hamza, Jey, Montse, CAS Baluard, Arrels Fundació, Fundació OS Marillac, Maria Coma, Patricia Messa, Vicenç Ferreres, 2022.

Més resultats del projecte poden consultar-se en l'article Serra-Permanyer, Marta; Bitrián Varea, Carlos. (2022). Double Peripheries. Homelessness on the Edge of the City of Barcelona: the Case of Poblenou. In: Ana Esteban-Maluenda et al. (eds.) European Architectural History Network - EAHN 7th International Meeting. Preliminary proceedings. Madrid: Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid y Colegio de Arquitectos de Madrid. 15,16,17,18 de Junio, pp. 325-336. Accessible a través d'aquest enllaç: https://oa.upm.es/75019/