Menu
Barcelona Ciutat Fràgil
Projecte de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya / Convocatòria Pandèmies _ AGAUR 2020
Menu
Concretem 3 àmbits d’expressió de la fragilitat a l’espai, tres tipus d’àmbits de treball, que són centrals per al projecte:
Espais de l’espera, espais de patiment i dolor, espais de dependències i solituds. Morts no documentades, l’envelliment extrem a la pandèmia, la solitud com a experiència, la dependència i les tasques de les cures vinculades amb el gènere (cuidadores en situació de precarietat). L’abandonament de la persona. La impossibilitat del dol. La soledat com a experiència radical i la por com a emoció bloquejant. La por expressada amb l’espai i el vincle amb el cos. Les vivències forçoses d’aïllament domiciliari i hospitalari.
Àmbit: Societats inclusives, innovadores i reflexives. Seguiment i suport a col·lectius vulnerables (gent gran, soledat, violència domèstica, diversitats funcionals, trastorns mentals, alteracions cognitives, població penitenciària) i resposta de la societat, xarxes de suport cíviques i comunitàries
Espais creats per la paraula, escenaris fora de context, espais d’emergència de pràctiques artístiques, xarxes de cooperació i ajuda, espais de manifestació. Espais i formes de retrobament. Xarxes de suport d’ajuda mútua. Trobades clandestines. Trobades amoroses, la capa de l’eròtica humana sotmesa a la clandestinitat i a la necessitat de contacte. Registre de l’emergència de cultures paral·leles inesperades. Formes de representació de l’espai i formes de cultura espontànies. La ciutat vista pels nens i nenes, pels artistes. Contribucions des de les escoles. Manera de expressar l’homenatge als que han patit, als que han lluitat amb la seva responsabilitat. La generositat improvisada d’algunes iniciatives.
Àmbit: Societats inclusives, innovadores i reflexives. Canvis culturals, indústries creatives i emprenedoria del lleure. Teatres, galeries d’art i museus, artistes i intermediaris de la cultura. Nous paradigmes.
Territoris imaginaris, espais de fugida i del record, paisatges i moviment, la relació amb el territori, fronteres que imposa la pandèmia, marques, signes espontanis i voluntaris, record. Espais decrèpits i sinistres, l’espai buit i l’experiència de la desolació. L’abandonament. L’experiència de l’espai alliberador, la identificació amb una memòria recuperada. La monumentalització espontània de les vivències. La monumentalitat com experiència privada front la pública.
Àmbits: Sostenibilitat i urbanisme (adaptació del territori i l’habitatge. Entorns arquitectònics). Les pandèmies vistes, enteses i tractades des de l’espai. La pandèmia diacrònica: el passat informa el present i prepara el futur.
La cartografia dels espais de la fragilitat de la ciutat de Barcelona, partirà doncs del reconeixement previ d’aquestes tres capes o àmbits de treball. La metodologia prevista (detallada a continuació) abordarà aquests espais des de la seva caracterització a partir de dades científiques i des del registre visual d’experiències viscudes.
Com a resultat, el projecte proposa la construcció d’un mapa, una cartografia alternativa de la pandèmia a la ciutat de Barcelona que es pugui superposar al mapa de la ciutat convencional i que permeti comparar ambdues imatges. Aquest mapa l’entenem vinculat al desplegament d’enllaços que continguin històries de vida, testimonis, fotografies i dades que usualment no pertanyen al sistema cartogràfic objectiu i que el puguin completar i fer llegible. Algunes de les característiques d’aquest mapa de la ciutat de Barcelona que volem aconseguir són:
En relació a aquests enllaços, el projecte farà un recull de casos singulars de les situacions observades, a partir de testimonis, imatges, fotografies i anàlisi gràfic dels espais estudiats. En resum, es tracta de mostrar en primer terme i col·locar dins l’espai la fragilitat més oculta, elaborant així respostes per a conèixer millor la possible incidència dels espais d’aquestes realitats que ara es consideren secundàries.
Metodològicament el projecte analitza l’espai com a objecte de reconeixement de la fragilitat urbana. Demostrem la relació de la proposta amb les temàtiques indicades a les bases: principalment Societats inclusives, innovadores i reflexives però també la temàtica de Sostenibilitat i Urbanisme (adaptació del territori i l’habitatge. Entorns arquitectònics).La proposta de treball. Cartografia de la ciutat fràgil:
Com a resultat, el projecte proposa la construcció d’un mapa, una cartografia alternativa de la pandèmia a la ciutat de Barcelona que es pugui superposar al mapa de la ciutat convencional i que permeti comparar ambdues imatges. Aquest mapa l’entenem vinculat al desplegament d’enllaços que continguin històries de vida, testimonis, fotografies i dades que usualment no pertanyen al sistema cartogràfic objectiu i que el puguin completar i fer llegible. Algunes de les característiques d’aquest mapa de la ciutat de Barcelona que volem aconseguir són:
En relació a aquests enllaços, el projecte farà un recull de casos singulars de les situacions observades, a partir de testimonis, imatges, fotografies i anàlisi gràfic dels espais estudiats. En resum, es tracta de mostrar en primer terme i col·locar dins l’espai la fragilitat més oculta, elaborant així respostes per a conèixer millor la possible incidència dels espais d’aquestes realitats que ara es consideren secundàries.
Metodològicament el projecte analitza l’espai com a objecte de reconeixement de la fragilitat urbana. Demostrem la relació de la proposta amb les temàtiques indicades a les bases: principalment Societats inclusives, innovadores i reflexives però també la temàtica de Sostenibilitat i Urbanisme (adaptació del territori i l’habitatge. Entorns arquitectònics).
Amb el Suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca
del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
