Breu resum del projecte

L’equip de recerca coordinador Arquitectura, Ciutat i Cultura ha treballat durant més de deu anys en la conceptualització i abstracció de la fragilitat urbana, identificant formes de representació i ocupació possibles de l’espai des de la seva dimensió emocional, relacional i material. Amb l’objectiu de seguir investigant el concepte de fragilitat es proposa el projecte Barcelona Ciutat Fràgil, una exploració de la condició de fragilitat urbana durant la pandèmia COVID- 19, tot associant la dimensió espacial de la ciutat amb l’impacte de realitats socials menys visibles però que poden ésser determinants per a la ciutat del futur.

L’objectiu principal és generar una cartografia de la ciutat fràgil, un mapeig alternatiu de l’afectació de la pandèmia a la ciutat de Barcelona que es pugui superposar al mapa de la ciutat convencional i que permeti comparar ambdues imatges. El projecte pretén descobrir i fer visible la espaialitat oculta de la ciutat durant el període del primer estat d’alarma, i per fer-ho proposa la construcció d’un mapeig que mostri els esdeveniments i les pràctiques de l’espai que no transmet l’estadística, que representi els espais vulnerats especialment vinculats a la marginalitat i a la fragilitat de la vida, i que reconsideri els espais ja reconeguts com a llocs més complexos on les vivències es desenvolupen de maneres imprevisibles, tot marcant la consciència i la memòria de l’espai i de l’imaginari privat i compartit. A la vegada, el projecte explora els espais de la fragilitat reconeixent realitats que no sempre representen experiències negatives, sinó que tenen poder per crear sentit i transformar l’àmbit urbà, pràctiques espaials creatives, poètiques transformadores que les representem com a esdeveniments efímers però alhora, com a exercici de resiliència i resistència.

Per tal de complementar la cartografia generada a partir de la caracterització de dades científiques i quantitatives, el projecte representa experiències des de la recerca social qualitativa, enregistrant casos singulars de les situacions observades a partir de testimonis, imatges, fotografies i anàlisi gràfic dels espais estudiats. En resum, es tracta de mostrar en primer terme i col·locar dins l’espai la fragilitat més oculta, elaborant així respostes per a conèixer millor la possible incidència dels espais d’aquestes realitats que ara es consideren secundàries.

Per dur-ho a terme, el projecte forma un equip interdisciplinari amb altres grups de recerca i una sèrie de col·laboradors experts externs. L’anàlisi de l’espai com a objecte de reconeixement de la fragilitat urbana es concreta des de tres àmbits de treball o d’afectació: primer, els espais de cura, espais de mort i dol, espais de solitud i experiències de por; segon, els espais de sociabilitat i creativitat; i tercer, els espais de vincle amb el medi natural i paisatgístic. Metodològicament el projecte s’estructura en les fases de conceptualització prèvia, caracterització de la fragilitat a partir d’indicadors, registres vivencials, concreció a espais des de diferents escales, anàlisi de resultats, discussió, propostes d’actuació, impacte/retorn i avaluació.

Com a resultats esperats, el projecte materialitza aquesta cartografia en una eina digital en format web-documental com a canal de difusió i repositori tant del procés com de les propostes. A la vegada, es genera un informe de propostes i mesures preventives que des de l’arquitectura i l’urbanisme identifica línies d’actuació generals, sectorials i específiques pels espais més vulnerats per les fragilitats detectades.

A nivell d’impacte i capacitat transformadora, el projecte preveu una forta col·laboració amb una sèrie d’institucions locals que treballen objectius afins. Per això, el coneixement generat es preveu analitzar, discutir i retornar amb i els principals actors implicats: institucions col·laboradores i ciutadania organitzada amb els àmbits de treball així com entorn acadèmic i científic. La xarxa internacional consolidada permetrà impulsar una discussió i també devolució des d’una escala global, pertinent i d’acord amb la naturalesa de la pandèmia.